Un altre dels segells que ens ha estat acompanyant molts cops a la fira discogràfica del BIS (fins i tot amb alguna proposta artística) ha estat Discos de Paseo. Novament, des de l’independencia i el underground absoluts (molts cops característiques associades a la precarietat econòmica), el petit segell barceloní ha estat també un lloc on s’ha apostat per grups que després han aconseguit el reconeixement (Alborotador Gomasio, Detergente Líquido, Primogénito López, El Palacio de Linares…). Discos de Paseo son un grup d’amics que fan el que més els agrada, i és donar oportunitats a músics que d’altre manera ho tindrien molt difícil. Parlem amb un d’ells, amb el César Prieto, per a que ens descobreixi més coses al voltant d’aquest petit segell.
Quan vau començar la vostra activitat com a segell? ¿Quins eren els vostres anhels en aquell moment?
Doncs el segell va començar el 2004, tot i que ha patit alguns canvis de components. Jo tenia un fanzine i el meu amic José Miguel Garanto un programa de ràdio, i ens soliviantaba que grups que crèiem molt vàlids no trobessin vies per desenvolupar la seva música, així que aquest va ser el propòsit: obrir vies a nous grups.
I a hores d’ara, aquests anhels es van complint? Esteu contents amb el resultat?
En part si i en part no. Costa molt no només vendre discos, sinó també aconseguir arribar a la gent. En tot cas algun dels grups que van començar amb nosaltres han fet el pas a companyies de més importància, cosa que no deixa de ser un orgull i una confirmació que no ens equivoquem.
Teníeu alguna referència a l’hora de muntar el vostre segell?
Doncs Elefant, Jabalina, Siesta… manejàvem similars referents i ens agradava aquesta barreja entre amateurisme i esperit de fan amb una professionalitat que els feia créixer i assentar-se. Al seu nivell, és clar.
Us centreu en algun estil concret? Teniu una línia definida?
En principi no. Tenim reedicions, grups que canten en castellà, altres en anglès, electrònics i de guitarres, molt foscos i molt ‘pimpantes’. Tot el que estigui tocat per un fons pop ens pot arribar a agradar.
Com descobriu habitualment a grups i què ha de tenir un grup perquè us cridi l’atenció?
De vegades sentint per la ràdio una maqueta i vam contactar, en algunes ocasions es dirigeixen a nosaltres, en altres són simplement amics… Cada un de forma diferent, però han d’estar tocats per un component pop i tenir convicció en el que fan. Com ha de ser, el que busquem i ens crida l’atenció són cançons.
Teniu algun suport físic favorit per editar els discos en el vostre segell?
Els solem fer exclusivament en CD. Tenim una petita col·lecció de vinils, però en botigues no es venen i actualment el vinil va gairebé per subscripció i fidelitat, i fins que no aconseguim fidelitzar…
Penseu que el format digital substituirà algun dia al físic?
No creiem que arribi a passar. Això sí, el format físic quedarà com a reducte de col·leccionistes, mitòmans, sibarites…
Esteu afiliats a alguna associació professional?
No. Resulten massa oneroses i no serien efectives per a un segell tan petit com nosaltres.
Quin grau de professionalització creus que és necessària en un segell? El vostre segell s’ha professionalitzat, ho ha intentat o busca professionalitzar-se en un futur?
No, som simplement un grup d’amics amb un projecte que creiem bonic i que ens omple, però cada un té el seu propi treball. Això sí, professionalitzar-nos amb el que som resultaria inviable, però segurament creixeríem d’alguna manera.
Penseu que les institucions públiques donen prou suport a les discogràfiques? Com podrien ajudar a una discogràfica com la vostra?
No crec que donin suport a no ser per aspectes puntuals normalment polítics o ajuntaments amb grups locals, però no hi ha un pla com existeix per exemple en el sector del llibre. Podrien comprar part de l’edició o simplement utilitzar alguna fundació per donar-los més sortida.
Com veieu actualment la indústria discogràfica? Us imagineu en algun moment dedicats exclusivament al segell?
La veiem escassa de mitjans i una mica abandonada pel públic. I no, no ens veurem mai dedicats exclusivament al segell.
Quin és el paper d’un segell en la carrera d’un artista? Fins a quin punt és necessari un segell per a un artista?
Actualment poc li pot proporcionar, excepte en el cas de les multinacionals. Hi ha casos d’artistes que han tingut milions de visites abans de ser fitxats. Potser si el segell és icònic i de culte, sí que pot fer de filtre cap als aficionats.
Us semblen necessàries les fires discogràfiques com la que organitza el BIS?
Sí, qualsevol manera d’arribar al públic és necessària, obligatòria gairebé.
Quins són els vostres plans de futur?
En deu dies vam publicar el CD d’una banda valenciana The Standby Connection, guitarrers, molt bons artesans i compositors. Posteriorment reeditarem un grup oblidat dels vuitanta, barcelonins, però de moment mantenim el secret.
Teniu tota la info del segell a http://www.discosdepaseo.com/
Publicat en data 14 de setembre de 2017