Entrevista: Betacam

Coneix els grups que tocaran al BIS del mes de juny de 2018.

A Javier Carrasco el coneixeu segurament a partir de les seves col·laboracions com a músic a grups com Templeton, Rusos Blancos ó Cosmen Adelaida, però a hores d’ara ja podem dir que Betacam, la seva proposta més personal, comença a ser una realitat que ja fa fins i tot ombra a les anteriors formacions. Acaba d’editar el seu primer LP, anomenat “Mítico” i editat per I*M Records. No és el primer cop que ve a Barcelona, l’hem pogut gaudir un munt de cops en directe. Ara arriba el torn al BIS, que el veurà per partida doble, com a membre de Templeton i amb aquesta faceta més personal de pop electrònic que és Betacam. Hem parlat amb Javi per a que ens parli en aquest cas del seu projecte Betacam. Aquí teniu l’entrevista.

Imagina que no sé res res de Betacam. Com descriuries la música que fas?

Pop electrònic, bonic, emocionant i tecnicolor.

Al BIS els segells sempre han estat protagonistes gràcies a la fira discogràfica on molts hi són presents. Fins a quin punt, en el moment actual, cal un segell per a un grup com el teu?

Pots funcionar sense segell si ets una persona amb molta constància i determinació. Un segell al final és una infraestructura de persones que treballa amb, per i per a tu (i viceversa!).

Per norma general, ets comprador de música, o prefereixes la comoditat de plataformes com Spotify, bandcamp, Soundcloud … per escoltar els teus grups favorits?

Des de fa temps ja pràcticament només escolto música a Spotify. Discos poso de pasqües a rams i gairebé com una litúrgia, un ritual: VAIG A POSAR UN DISC.

Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creus necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el seu conveni col·lectiu?

Amb el temps, totes les altres professions es precarizarán tant com la de músic i llavors estarem tots al mateix nivell i no caldrà un conveni, sinó foc purificador.

En quin punt de professionalització et trobes? Et veus en algun moment vivint de la música?

Ara mateix estic en un punt que podria malviure en qualsevol ciutat que no fos Madrid ni Barcelona. Sempre he pensat si m’agradaria viure de la música. Crec que sí, encara que per la meva tendència innata a agafar-li mania als treballs, em fa por avorrir-me o fins i tot arribar a odiar la música. Tenir una altra feina em dóna la llibertat i seguretat econòmiques de fer més o menys la música que vull sense preocupar-me de no poder pagar les factures… és un autèntic dilema.

Si la gent jove no té un duro per anar a concerts, quines idees se t’ocorren per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i a anar de concerts?

No em preocupa tant que la gent jove no vagi a concerts, que també, com que la música perdi rellevància social i cultural. Jo no vaig començar a anar a concerts fins als vint-i-molts, però considero que aquests primers concerts tardans em van marcar immensament.

El 9 de juny toques al BIS, quina serà l’actualitat de Betacam?

Ara mateix estic gaudint molt del llançament del meu primer disc “Mítico“. M’ha portat moltíssim esforç tirar-lo endavant i comprovar que ha valgut la pena està sent molt reconfortant. El pla és tocar tot el que es pugui a l’estiu-tardor i intentar treure alguna cosa més abans que acabi l’any.

Escolta la música de Betacam a continuació:

Entrevista publicada al mes de juny de 2018

SHARE