Entrevista: Templeton

Coneix els grups que tocaran al BIS del mes de juny de 2018.

Teniem moltíssimes ganes de Templeton al BIS, i per fi tenim oportunitat el proper 9 de juny de gaudir-los en directe. I ja no només pel fet de que van treure un disc meravellòs aquest passat 2017 (disc que per cert encara no havien presentat a Barcelona), sino pel fet de que son una de les formacions més talentoses que trobaràs a l’escena independent nacional, demostrable disc a disc. La seva relació amb Barcelona ha estat malauradament minsa pel que respecta a concerts, i des del BIS volem aportar un petit gra de sorra pero revertir aquesta situació tant injusta. Que voleu que us diguem, que serà un inmens plaer comptar amb els càntabres-madrilenys, que creiem que serà un gran concert, i que el BIS es converteix en oportunitat d’or (ara per ara única) per gaudir a Barcelona del seu directe.

Imagineu que no sé res de vosaltres. Com descriuríeu qui sou i la música que feu?

Crec que som un grup de pop en castellà de tall més aviat tradicional, amb matisos però sense estridències. La nostra temàtica principal sempre ha estat l’amor o la seva mancança, ja sigui amor entre dues persones o entre una i el seu sofà, per exemple. Tenim un caràcter entre reflexiu i eufòric i en cada disc hem intentat sublimar el pandemònium d’influències que fem servir als sis així que hem fet rock i folk, pop de catequesi, cançons simfòniques i altres sintètiques (pels sintetitzadors) … som una espècie d’esquizofrènia pop.

Al BIS els segells sempre han estat protagonistes gràcies a la fira discogràfica on molts hi són presents. Fins a quin punt, en el moment actual, cal un segell per a un grup com el vostre?

Ens vàrem auto editar el nostre segon disc i crec que tots coincidim que va ser la millor opció de totes les que hem provat. Per desgràcia, és esgotador i ja no tenim l’energia que feiem servir llavors, de manera que ara ens és imprescindible tenir un segell que ens permeti concentrar-nos en fer i gravar cançons, que és el fonamental per a nosaltres. Dit això, procurem no desentendre’ns dels aspectes de producció i ens agrada controlar l’art, els vídeos i tot això. Adorem, això si, que hi hagi segells que destil·lin amor i que facin un treball tan ímprobe i de vegades amarg, com els que segur aniran al BIS. Pel que ens han ajudat a nosaltres i pel que aporten al planeta Terra.

Per norma general, sou compradors de música, o preferiu la comoditat de plataformes com Spotify, bandcamp o Soundcloud per escoltar els vostres grups favorits?

Una mica de tot… n’hi ha alguns amb col·leccions de discos imponents i d’altres amb terabytes de playlist. Jo, en particular, faig servir Spotify contínuament i també compro vinils, principalment per correu i, en gran mesura, de músics espanyols. Molts amics als quals admiro, altres de segells que m’agraden i em refio … això si, em sol agradar enxampar-me discos que ja he cremat abans. No sóc molt bussejador de cubetes.

Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el seu conveni col·lectiu?

No sé si puc parlar amb molta autoritat d’això … Templeton ha estat una banda generalment diletant i, potser per aquesta perspectiva, mai hem estat molt implicats en aquestes reivindicacions, encara que ens semblen totalment legítimes … ara alguns dels nostres membres estan més immersos en aquesta realitat de la música. Hi ha molta indefensió i molta precarietat. Qualsevol cosa que faci olor de cultura es mira amb recel des de les institucions, quan no es trepitja … la música no és una excepció. Sumat a les immenses complicacions dels autònoms el combo és terrorífic així que tota iniciativa que impliqui facilitar la facturació, rebre prestacions per desocupació o aconseguir condicions de treball raonables ens sembla molt necessària.

En quin punt de professionalització us trobeu? Us veieu en algun moment vivint de la música?

Alguns membres, com Brian amb el seu estudi o tocant, ja ho fan. D’altres, com Zeta amb Los Deltonos o Carrasco amb Tulsa tenen, com a complement als seus treballs, uns ingressos bastant magres de la música, pero mai de Templeton, que sempre s’ha semblat més a un pou on tirem la pasta.

Si la gent jove no té un duro per anar a concerts, que idees se us ocorren per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i vagin a concerts?

El primer és no posar-los restriccions com les que estem veient, això és demencial. El següent seria facilitar-ho, no parlaria de subvencions per baixar els preus perquè institucionalitzar pot ser espinós. Es pot gravar menys a les sales, promotors o artistes, per exemple. O si es programen millor els esdeveniments gratuïts, amb propostes més riques, variades i de més qualitat (com estem veient a Madrid en les festes de San Isidro, per exemple) es poden plantar llavors. De totes maneres, a títol més personal, aquí cal preguntar: ¿fem música que els joves volen escoltar? Es em fa difícil imaginar a nois i noies de 20 anys posant un disc de Templeton. Parlo de nosaltres perquè veig l’edat de la gent que ve als nostres concerts i als de les bandes que ens agraden. No obstant això, els concerts d’artistes que potser estiguin connectant més amb ells (penso en els que estem pensant tots) solen estar petats, o això sembla. No crec, en qualsevol cas, que els diners estiguin al centre del debat. El preu del BIS, sense anar més lluny, és ridícul, i més veient tot el que ofereix. Està a l’abast de gairebé qualsevol persona així que això demostra que si es vol es pot.

El 9 de juny toqueu al BIS, quina serà l’actualitat del grup?

Editem el nostre quart disc a finals de l’any passat i, la veritat, amb prou feines ho hem passejat. Aquesta serà la segona vegada que ho fem i, de moment, no tenim mes previstes. Jo crec que estem en un moment estrany en el qual pot passar de tot, des gravar més discos a separar-nos demà. Crec, això si, que tenim ganes d’ajuntar-nos a preparar el concert i que trobem a faltar viatjar junts a la furgoneta, així que, en el curt termini, estem molt motivats.

Que diries al públic potencial del BIS de cara a animar-los a venir a veure la vostra actuació?

El BIS és l’únic festival amb criteri de tots els que hi ha a Espanya ja que són els únics que ens han convidat a tocar i que han aconseguit que tornem a Barcelona gairebé 5 anys després del nostre últim concert allà. Cal donar-los suport i acudir encara que només sigui per això. Si després voleu tenir en compte que hi haurà una fira discogràfica meravellosa, que el cartell és espectacular, que el preu és un acudit, que Fabra i Coats és comodíssim i una xulada i que hi haurà gran ambient tot el dia, no us ho tirarem en cara. Merci per ser així, BIS.

Escolta la música de Templeton a continuació:

Entrevista publicada al mes de maig de 2018

En Español

SHARE