Entrevista: Caliza

Coneix els grups que tocaran al BIS del mes de juny de 2018. .

Potser el nom d’Elisa Pérez no us sona massa de primeres, però potser si heu assitit temps enrera a concerts dels Cosmen Adelaida ó Rusos Blancos (grup aquest darrer que per cert va passar pel BIS al novembre passat quan Elisa ja no pertenyia al grup), la recordeu com la noia de cabells vermellosos que feia de baterista. La qüestió es que Elisa es va desmarcar dels grups on militaba ja fa bastants mesos i es va llençar a potenciar (i la veritat és que ho està fent molt bé) la seva particular aposta, Caliza. I ho fa amb ja dos discos sota el braç, el darrer publicat fa res, “Mar de cristal“, discos que a cop de synth-pop ens regala cançons que, malgrat la foscor que les envolta, es tornen tremendament adictives. La tenim per segon cop a la programació del BIS (l’anterior va ser en un BIS al Centre Cultural Albareda a l’octubre del 2016 com aposta LaFonoteca Barcelona) i en tenim moltes ganes de gaudir d’un directe que ha crescut moltíssim. Aprofitant l’avinentesa, tenim l’oportunitat ara de saber una mica més d’Elisa i la seva proposta en l’entrevista que li hem fet, i que podreu llegir a continuació.

Imagina que algú no sap res de Caliza i li has de descriure la música que fas…

No m’agrada gens descriure la meva música, o més aviat, no sé fer-ho. L’etiqueta de ‘pop de dormitori‘ podria encaixar bé, faig cançons pop alone at home. En el cas d’aquest darrer disc aquest concepte s’ha expandit una mica més gràcies a una beca, i he pogut comptar amb més músics, un estudi per a gravar certes coses, etc, però en essència segueix sent això. Pel que fa a la música en si, faig cançons tant per ballar com per dormir. En fi, millor que ho expliqui un altre …

Al BIS els segells sempre han estat protagonistes gràcies a la gran fira discogràfica. Fins a quin punt, en el moment actual, cal un segell per a una proposta com la teva?

Un segell petit s’encarrega de fabricar-te el disc, distribuir, comunicar-ho i poc més pot fer. Programacions per exemple té una sèrie de clients fixos que compren religiosament tot el seu catàleg, oients als quals només arribes gràcies a ells. Per la resta, podria dir-se que aquest tipus de segells no són imprescindibles o si més no necessaris. Però aquí hi ha la gràcia, ningú som necessaris i aquí estem, fabricar discos avui dia és més un capritx que una necessitat (per no parlar d’un negoci lucratiu). Però si només haguéssim de conformar-nos amb el necessari i el rendible, el món seria un horror.

Per norma general, ets compradora de música, o prefereixes la comoditat de plataformes com Spotify ó bandcamp per escoltar els teus grups favorits?

He de reconèixer que tot just compro discos. Tinc certa paüra a acumular massa coses a casa meva. I és molt més còmode escoltar-les de l’ordinador, per molt que tinguis el vinil. Dit això, no pretenc ser exemple per a ningú, si us plau, compreu molts discos a la fira del BIS, el meu inclòs, jeje.

Faig servir molt Spotify, especialment l’eina de descobriment setmanal, que encerta de manera brutal. Però em preocupa una mica la forma en què els streams ens influeixen a l’hora d’escoltar música, de enfrontar-nos a ella de primeres. L’oportunitat que se li dóna a una cançó o un artista és ínfima, si als tres segons la primera cançó del disc X no t’ha enganxat, s’ha acabat el disc X. Un disc físic, especialment un vinil, un cop el poses, l’escoltes de dalt a baix, fins i tot diverses vegades seguides, encara que només sigui per la mandra de canviar-lo. Requereix un tipus d’atenció molt diferent que avui en dia s’està perdent (per a tot).

Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el seu conveni col·lectiu?

No entenc molt de temes legals però crec que és un tant problemàtic per a músics com nosaltres, diguem ‘semi-professionals’, el fet de facturar puntualment actuacions, quan els nostres ingressos són esporàdics i baixos, i per això no ens renda estar donats d’alta d’autònoms (si no és que ho siguem ja per un altre motiu). És un drama de ser autònom a Espanya, i per descomptat no casa bé amb ser un músic loser.

En quin punt de professionalització et trobes? Et veus en qualsevol moment vivint de la teva música?

Viure de la música que faig el veig totalment inviable i poc realista, però no una injustícia. No crec que hi hagi un interès del públic per Caliza com perquè tingui uns ingressos mensuals que em permetin mantenir-me exclusivament gràcies a la meva música. Però, el que s’ha dit, m’agradaria almenys poder compatibilitzar legalment amb altres treballs de manera més clara, fàcil i barata.

Si la gent jove no té calers per anar a concerts, que idees se t’ocorren per fomentar que les noves generacions s’aficionin més la música i a anar de concerts?

Jo crec que tothom és aficionat a la música, però imagino que ens referim a concerts com els que podem trobar al BIS. Per promoure música d’aquest tipus ajuda que les institucions públiques apostin per ella i s’organitzin concerts gratuïts en espais públics, concerts on l’interès no resideixi en el potencial comercial del grup, sinó en altres criteris. Però en concerts ‘normals’ en una sala, amb un lloguer de la mateixa, és difícil baixar el preu de les entrades sense que el grup o el promotor s’arruïnin. És una pena que l’única manera d’abaratir aquest tipus de costos sense que ningú palmi sigui posar-se en mans d’una marca que faci de ‘benefactor’. Que els menors puguin entrar en concerts encara que es vengui alcohol i que ho facin amb una entrada a preu reduït podria estar molt bé.

El 9 de juny toqueu al BIS, quina és la actualitat del grup? En quin moment us trobeu?

El nou disc de Caliza, ‘Mar de cristal’, haurà sortit dos mesos enrera en digital, però les còpies del vinil haurien d’arribar just a temps pel BIS. Així que així estem, amb el nou disc acabat de treure i tocant de tant en tant. I amb moltes ganes d’anar a Barcelona coincidint amb tants amics, ho passarem genial.

Que diries al públic potencial del BIS de cara a animar-los a venir a veure la teva actuació?

Esperem que hi hagi molta gent als concerts i a la fira, serà un dia molt divertit, i és admirable que existeixin iniciatives independents així. Sé que el BIS s’ho curra perquè això tiri endavant. A més m’han dit que Fabra i Coats és molt bonic i sona fenomenal. Caliza no tenim més concerts previstos a Barcelona de moment, així que és l’ocasió de veure’ns.

Escolta la música de Caliza a continuació:

Entrevista publicada al mes de maig de 2018

En Español

SHARE