El Mamut Traçut és el segell capitanejat pel Maurici Ribera i l’Elena Matas, un segell petit en infraestructura però gran en il·lusions. Volem conèixer més coses al voltant d’aquest segell que ens ha acompanyat en moltes de les edicions del BIS Festival, tant a la fira discogràfica com amb diferents propostes sobre l’escenari.
Quan vàreu començar amb el segell i quines motivacions us movien?
Al setembre de 2007, amb motiu de donar lloc i espai a tot el que editava com a The Missing Leech i relacionat amb mi. Aviat la cosa va créixer. Necessitava donar més cos. Quelcom natural de que amics s’apuntessin al carro. Editant coses a en Sam Destral, Liannallull, Mad’zelle, el sistemÄ suec….
Quins erens els vostres anhels en aquells moments? I ara, es pot dir que aquells anhels s’han complert?
En aquell moment tot era més de créixer a poc a poc i donar a conèixer però sense creure’ns que podríem menjar-nos el món tot tocant de peus a terra. Seguim en aquesta línia però sent més colla. Darrerament han entrat propostes noves com Enthz, Les Atxes, Bateman206.
Esteu contents amb el resultat?
Sóc molt exigent amb mi i amb tot el que faig. Sempre desitjaria haver pogut fer més per les bandes que portem. Sovint veig que em costa fer veure a la gent que el Mamut no és només The Missing Leech.
Tenieu alguna referència a l’hora de muntar el segell?
La veritat és que moltes. Ens pensàvem que si Rough Trade, Flying Nun o similars i que ens flipen tant ho havien fet; podríem. Els resultants han estat menors però pensar en ells ens ha ajudat.
Us centreu en un estil en concret? El segell té una línia definida?
Sobretot antifolk, indie i lo-fi però sent tan variats de gustos; estem oberts a tot.
Teniu algun suport físic favorit per editar els vostres discs? Penseu que en algun moment el format digital pot arrivar a substituïr al format físic?
Fins ara fèiem quasi exclusivament CDs I digital però tenim vinils, cassettes. Era qüestió de facilitat i comoditat. Les coses canviaran en breu. El tema del suport, crec que de morir no morirà però està clar que ara impera el tema de streaming. Curiosament però el vinil de The Missing Leech de 1.500 còpies està exhaurit.
Esteu afiliats a alguna associació profesional? Quin grau de profesionalització creus necessàri en un segell com el vostre? Us heu profesionalitzat d’alguna manera?
No però hem entrat a formar part de Hidden Track i ells si que en formen part. Un paraigües de segells li diuen. Ens ajudaran a créixer. Crec que ara farem millor les coses. Més visibilitat i més ben posicionats. Alhora tot amb una credibilitat més forta. Valdrà la pena fer millor les coses i amb més legalitat formal.
Us imagineu en un futur dedicats exclusivament al segell?
Hi he somiat milers de cops. Quelcom complicat i ara com ara impensable.
Quin és el paper d’un segell en la carrera d’un artista? Fins a quin punt per a un grup és necessàri tenir segell?
Fer pinya i estar ubicat amb més gent. Sols costa tot més. Fent una mica de recolzament crec que et fan més cas que anant totalment per lliure.
Us semblen interessants les fires discogràfiques com la que organitza el BIS?
Trobada interessant. Més perquè és l’excusa de la pinya amb altres segells que pel que es pot vendre. A vegades van bé a nivell de vendre i a vegades no. No és culpa ni de la fira, ni del segell i menys del públic. Però sempre sortim amb concerts lligats pels grups o nous contactes fets.
Quins son els plans futurs a El Mamut Traçut?
Co-editar el disc de debut d’Estruç amb la gent d’Indian Runners i treure el nou álbum de Les Atxes amb l’ajuda de Hidden Track.
Teniu tota la info del segell a https://elmamutdiscografic.com/
Publicat en data 31 d’agost de 2017