Aquesta edició del BIS segueix com sempre apostant no només per propostes consolidades, sino també per propostes que gairebé acaban de sorgir. Un d’aquests grups son Polseguera, format per components de diverses agrupacions musicals amb una trajectoria a l’escena barcelonina (Beach Beach, Me and the Bees…) i fins i tot, amb el capo d’un dels segells que ens ha acompanyat en diverses edicions al BIS, bé amb paradeta o amb alguna de les seves propostes (ens referim al Sergi de Famèlic). En Tomeu, la Vero i en Sergi estaran electritzant la nit del proper 4 de novembre a l’Espai Jove Les Basses, i es clar, voliem saber més d’aquesta nova (i a l’hora experimentada) formació. Polseguera son l’aposta LaFonoteca Barcelona per aquesta edició del BIS.
Imagineu que m’agrada només el heavy-metal, o l’òpera, o la salsa… i no sé absolutament res de vosaltres… com m’explicaríeu qui sou i la música que feu?
Polseguera som una banda de tres persones que toquen música popular contemporània (bé, tampoc tant contemporània) a força de guitarra, baix, bateria i veu.
Esteu en un segell? Fins a quin punt en el moment actual és necessari un segell per a un grup com el vostre?
“Sa Mata Escrita“, el nostre primer Ep, ha estat co-editat per 3 segells (Famèlic, BUBOTA i Discos Walden). Ara mateix i al nostre nivell, els segells no són necessaris si no van acompanyats d’ajuda en contractació / management i promoció o si vols editar en format físic i vius una vida precària. Dit això, s’agraeix que, de la mateixa manera que la majoria de grups es troben als llimbs de la semiprofesionalització i no ens importa perdre diners fent el que volem, hi hagi gent disposada a treure al mercat les cançons que els agraden, sense tampoc importar perdre diners.
Per norma general sou compradors de música, o preferiu la comoditat de plataformes com Spotify, bandcamp o soundcloud per escoltar als vostres grups favorits?
Diria que tots dos, generalment quan un vol donar suport directament a les bandes o quan troba un clàssic que s’ha de tenir, es compra el format físic. Per descobrir noves propostes, l’streaming és una eina excel·lent.
Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic i un conveni col·lectiu que cobreixi les necessitats dels artistes?
Sí, tot i que perquè aquest tingués una aplicació efectiva i generalitzada veig diversos problemes. Com a punt 1, la cultura de base està desvaloritzada per si mateixa. Això vol dir que ara mateix, si la música que fas no serveix per vendre licors, roba o sabates, no té significació de cara al sistema, que també és propietari dels canals amb els que un pot arribar a la gent. És una eina més per estendre el capitalisme. Per tant, per molt estatut que hi hagi, si al que fas no se li dóna valor (més enllà d’un treball a temps parcial), és difícil que tingui una aplicació real. D’altra banda i com a punt 2, part de l’economia neoliberal es basa en una suposada competitivitat de fer les coses el “millor” possible de la manera més barata possible. Ara mateix hi ha grups capaços de rebaixar les seves condicions no per un tema de supervivència sinó per tot el contrari, perquè ni ells mateixos donen valor a la seva pròpia obra (veure punt 1). Amb això no vull dir que per menys de 1500 euros no et moguis de casa teva, ni de cremar els festivals ni res d’això. Simplement que si en general no donem un mínim de valor al que fem, un estatut laboral no canviarà res perquè. I punt 3, ja ho sabem des de principis del segle XX: el capital sempre guanya. Per molt estatut que hi hagi i si no deixa de passar els punts 1 i 2, el contractista, si no és honrat, sempre trobarà un plec legal, una forma contractual o que simplement hi haurà gent disposada a fer-ho gratis quedant així eximit de les seves responsabilitats.
En quin punt de professionalització us trobeu?
Com músics en cap punt. Com a màxim en uns llimbs semiprofessionals on la música ha deixat de ser alguna cosa més que una afició a la qual li dediques temps i diners. En aquest país o fas una inversió inicial brutal a risc que no soni la flauta, o tens molta sort, o et conformes en gaudir del camí i anar fent que és el més bonic de tot.
Si la gent jove no disposa de pressupost per a concerts, què faríeu per fomentar que les noves generacions s’aficionin a anar de concerts?
Hi ha molts concerts per menys de 12 euros a Barcelona cada cap de setmana. Cadascú que decideixi en què s’ho gasta.
Al novembre toqueu al BIS, en aquell moment, quina serà l’actualitat del grup?
Esperem que ja estigui al carrer Eco/Aiguavés, un single digital amb dues noves cançons. En paral·lel, seguirem preparant el nostre primer LP.
Escolta la seva darrera referència (i única de moment), “Sa mata escrita“, a continuació…
Entrevista publicada l’octubre de 2017.
