Al BIS ens agrada molt la sàvia nova, i Grums (l’aposta Ultra-Local Records d’enguany) podrien entrar perfectament en aquesta categoria, una proposta a més que destil·la molta força i molta energia, i moltes ganes de donar-ho tot damunt d’un escenari com hem vist en algun dels videos que corren per Internet dels seus directes. El Centre Cultural Albareda veurà el proper 8 de juny com aquests quatre fantàstics que basen el seu repertori en un viatge que ens porta del pop-rock anglosaxó fins al punk i el post-punk ens faran moure de debó. Estem segurs que serà un dels concerts destacats del BIS d’enguany. Hem parlat amb ells per a que ens expliquin les seves motivacions. Aquí teniu la entrevista.
Imagineu que no sé res de vosaltres. Com descriuríeu qui sou i la música que feu?
Un amic ens va dir una vegada que Grums erem com un goril·la pujat a sobre d’un tanc: 4 tios manipulant una arma tan potent com és la música. Creiem que és una descripció bastant encertada. Vivim la nostra música amb energia pura, combinada amb riffs de guitarres grumollosos, bases de baix que els posen en situació, els fan fluir i engreixar, i bateries que hi ha de venir a veure perquè en directe és on tot cobra sentit i on podràs sentir la nostra essència.
Al BIS els segells sempre han estat protagonistes gràcies a la fira discogràfica on molts hi són presents. Fins a quin punt, en el moment actual, cal un segell per a un grup com el vostre?
Creiem que continua sent important la figura del segell. Els mitjans i l’ajuda logística continua sent necessària ja que al no poder-nos dedicar exclusivament a la banda, no podem abastar tot el treball necessari per a seguir progressant. Tot i així la nostra passió, dedicació i amor per la música està per sobre de tots els segells, encara que continuem portant els amplis al metro.
Per norma general, sou compradors de música, o preferiu la comoditat de plataformes com Spotify, bandcamp o Soundcloud per escoltar els vostres grups favorits?
Temps enrere, quan teníem diners compràvem bastants discos. Ara entre vicis i flautes estem tirant de plataformes digitals per comoditat i economia. Tot i així, intentem comprar algun que altre disc mític que ens hagi marcat i donant suport l’escena local.
Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el seu conveni col·lectiu?
Tot i que aquí a Barcelona hi ha una escena musical molt potent, seria genial tenir un conveni i unes bones condicions com existeixen en d’altres països. Però sincerament creiem que cal un canvi de mentalitat previ pel que fa al paper de la música dins la nostra societat perquè un estatut del músic sigui efectiu. Imagina’t el riure que li donarà a l’amo de la sala quan li exigeixi un contracte amb conveni uns xavals com nosaltres. Seria genial posar-nos tots d’acord, però aquí costa.
En quin punt de professionalització us trobeu? Us veieu en algun moment vivint de la música?
Intentem que la nostra manera de portar el grup sigui el més professional possible i li dediquem molt de temps i esforç, però també és cert que seguim sense estar en un ambient totalment professional. Ens encantaria viure d’això en algun moment, però som conscients que en aquest país és extremadament complicat arribar a subsistir gràcies a la música. Tot i així, això no ens fa frenar ni posa en dubte la nostra dedicació, de manera que nosaltres ja no podem parar, estem enamorats.
Si la gent jove no té un duro per anar a concerts, que idees se us ocorren per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i vagin a concerts?
La gent jove es gasta els diners amb el que els surt de la polla, és a dir, en festa. El problema és que a Espanya no se’ns educa perquè es relacioni l’oci amb la cultura, per tant, la gent acaba consumint fast music i la indústria musical mainstream dels ous. El sentit crític està totalment obsolet en la nostra societat, per tant la gent beu directament del que se’ls ensenya i no se’ls inculca el voler descobrir música nova i emergent. Nosaltres creiem que és important canviar el sistema i que la música en directe i no mainstream es concebi com disfrutable.
El 9 de juny toqueu al BIS, quina serà l’actualitat del grup?
Ara mateix estem tancant l’etapa Toro Celeste que està sent molt bonica, amb la qual hem fet uns quants bolos que ens han fet créixer individualment, en grup i com a banda en els escenaris. També hem conegut molta gent i sobretot, el més bonic, a gent que gaudeix amb el que fem. Grums és una maquinària que ja no pot parar, sempre estem pensant en els nostres passos i treballant a mort en el que serà el nostre primer disc. En el BIS anem a celebrar el nostre primer any junts com a formació i sobretot a omplir-nos amb l’energia del públic, per seguir component i seguir amb el que ens agrada, que és la música.
Escolta la música de Grums a continuació:
Entrevista publicada al mes de maig de 2018
En Español
