El darrer disc de Malamute és diu “Una Gran Decepción”, però us podem ben assegurar que de decepció no en té res. Ben al contrari, estem davant d’unes cançons que son hit rere hit, un treball enganxòs de punta a punta, i que per primer cop presentaran a Barcelona amb format banda el proper 12 de novembre de 2022 a la sala Paral·lel 62. Des de 2019, la càntabra Irene Gutiérrez i el madrileny Diego Jiménez demostren paset a paset afiançar un so que ha evolucionat del pop dels primers passos al so més guitarrer, i la seva actuació al BIS estem segurs que serà un dels punts àlgits d’aquesta nova edició.
Imagineu que no sé res de Malamute i m’heu d’explicar quina música feu…
Som un grup de pop amb guitarres, cada cop una mica menys de pop i una mica més de guitarres.
Al BIS els segells sempre han estat protagonistes. Fins a quin punt, en el moment actual, és important un segell per a un grup com el vostre?
Fixa’t si és important per a nosaltres, que en comptes d’un segell, en tenim dos. La veritat és que quan vam gravar el primer EP no pensàvem a fitxar per cap segell i ho vam pujar directament a Spotify i a d’altres plataformes, però quan vèiem la feina que donava i el damunt que calia estar, buscàrem gent que ens ajudés en la tasca, i quan van arribar Snap! Clap! Club millorarem força com a grup en quant a organització, en quant a poder editar en físic la nostra música… i a part, el suport que ens donen i els consells. Ara seguim a Snap però a més a més s’ha sumat Intromúsica, que ja ens portava el tema dels concerts, així que estem envoltats de segells, jeje.
Per norma general, sou compradors de música o preferiu la comoditat i immediatesa de les plataformes com Spotify, Bandcamp o Soundcloud per escoltar els vostres grups favorits?
Som compradors de música, ens encanten tots els formats físics i tenir els discos dels grups que ens agraden, de vegades en vinil, altres en CD, casset… però on més escoltem música és a través de Spotify, això és així. Ens agrada que hi hagi les dues maneres.
Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del música. Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el conveni col·lectiu?
Estem una mica fora del debat ja que no ens dediquem a la música de manera professional, però evidentment, les condicions precàries que veiem i moltes vegades la manca d’unió entre diferents professionals del sector ens fa plantejar quantes coses han de millorar.
En quin punt de professionalització us trobeu? Us veieu en algun moment vivint de la música?
La professionalització és una cosa que no ens interessa gaire, tenim el grup per passar-ho bé i ens agrada fer-ho tan bé com sigui possible i que arribi a tota la gent que es pugui, però d’aquí a pensar en viure’n ens sembla una flipada, ens val amb que el grup no ens costi diners i ens doni per pagar els capricis del propi grup.
Si la gent jove no té diners per anar a un concert, quines idees se us acudeixen per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i a anar de concerts?
Seria genial que sortissin més opcions de veure grups de forma gratuïta en espais públics, que no que l’única manera de veure diversos grups en recintes grans sigui comprant un abonament d’un macro-festival.
El 12 de novembre tocareu al BIS, a quin punt d’actualitat estarà el grup?
Fa uns mesos que vam treure el nostre primer LP, que es diu “Una gran decepción” i ho estarem presentant per primera vegada a Barcelona al BIS, en format banda per la mateixa gent que enregistrem el disc, així que serà una nit especial.
Escolta al complert a Malamute al seu bandcamp.
En Español