Annika és una petita discogràfica barcelonina que per primer cop tindrà muntada paradeta a la Fira Discogràfica del BIS. Un segell amb història que fa gairebé set anys semblava que deia adeu de manera definitiva, però que recentment s’ha reactivat amb dues excel.lents referències (Serpentina i Mirafiori). En temps complicats pels segells, que un segell torni a caminar ens sembla una excel·lent notícia i ens omple d’alegria. Un segell amb un gust exquisit comandat en aquest moment per l’ilustrador Gregorio Soria. Parlem amb ell al voltant de la història d’aquest segell.
Quan vareu començar la vostra activitat com a segell? Quins eren els vostres anhels en aquells moments?
Creem Annika el 2000. La primera referència la vam publicar el 2002. En aquests moments volíem compartir la nostra il·lusió al voltant de la música independent i apropar un munt de grups que no tenien lloc al nostre entorn. No només amb el segell, sinó també distribuint maquetes i discos i muntant festes i concerts. El 2003 em vaig quedar només al comandament, amb l’ajuda puntual d’amics, amb la qual cosa l’activitat ha estat una mica intermitent.
I a hores d’ara, aquests anhels es van complint? Estàs content amb el resultat?
Sí, em resulta molt gratificant publicar amb cura la música que m’agrada, aportant el possible en el procés i apropar el resultat a d’altres amants de la música. Em crea felicitat veure l’artista content al materialitzar el seu projecte.
Tenies alguna referència a l’hora de muntar el segell?
Ens encantaven un munt de segells de diferents èpoques. Els més propers eren Elefant i Siesta, juntament la gran inspiració de Sarah, Él-Cherry Red, Compact Organization i desenes d’altres petits segells.
Quin és el paper d’un segell en la carrera d’un artista? Fins a quin punt és necessari un segell per a un artista?
Crec que el segell ha de ser quelcom més que un intermediari per a la fabricació, alguna cosa més que un recopilador de propostes tretes tal qual de Bandcamp. El segell hauria d’aportar a l’artista millors possibilitats de les que aconsegueix pel seu compte, amb les seves demos, i generar una energia per a que el producte sigui el millor possible. Escolto molta música que m’encantaria publicar, però em plantejo què puc aportar i com puc ajudar. Gravar i publicar és avui fàcil i barat. No em motiva massa dur a fàbrica alguna cosa acabada. Crec en l’aliança i la col·laboració amb el músic per produir i publicar en les millors condicions possibles.
Et centres en algun estil concret? Té el segell una línia definida?
Pensar massa en estil o línia crec que delimita. El gust personal és sens dubte el millor aglutinador. És molt sa estar obert a propostes que et puguin sorprendre.
Com descobreixes habitualment a grups i què ha de tenir un grup perquè et cridi l’atenció?
Els canals són variats i canviants. Hi ha grups que s’acosten a Annika per afinitat, tot i això avui et pots passar el dia descobrint noves cançons a la xarxa.
Tens un suport físic favorit per editar els discos al teu segell?
El vinil sempre ha estat el preferit. M’agrada qualsevol format que faciliti una experiència més completa. El CD està ara injuriat, però també és un bon suport juntament amb un llibret ben il·lustrat … o el format que hem ideat per acompanyar la targeta de descàrrega, que consisteix en un petit llibre cançoner amb forma de Moleskine, amb les lletres de les cançons i acompanyats d’il·lustracions o fotos. És interessant perquè t’apropa a les cançons des de les lletres. Els enquadernem, guillotinem i encunyem a la nostra oficina, un a un, perquè és bonic fer una petita producció artesanal.
Penses que el format digital substituirà algun dia al físic? Creus que seria una cosa lògica?
Aquesta és la tendència, però encara hi ha molta gent que valorem l’objecte. El problema és quan l’objecte no afegeix valor, per això poso especial cura en el disseny i els acabats, pensant en l’experiència de tenir-lo a les mans mentre sona. Crec que la raó d’un segell discogràfic és aportar qualitat a tot el procés: gravació, producció, masterització, disseny de la portada i producció.
Quin grau de professionalització creus que és necessària en un segell? El teu segell s’ha professionalitzat, ho ha intentat o busca professionalitzar-se en un futur?
Annika s’ha professionalitzat en la mesura del possible, però segueixo funcionant molt d’una forma bastant independent i DIY. És molt complicat aconseguir el mateix nivell d’accés que un segell gran, o una multinacional. Per exemple, fa anys vaig signar amb una distribuïdora d’àmbit nacional, per accedir a botigues grans, i l’experiència va ser tan dolenta que vaig decidir no tenir els discos en aquests tipus de botiga i distribuir-los pel meu compte. Al cap i a la fi, qui et vol trobar, ho fa sense problema.
Penses que les institucions públiques donen prou suport a les discogràfiques? Com podrien ajudar a una discogràfica com la vostra?
No estic massa posat en ajudes institucionals i no crec que hi hagi massa ajudes en aquest país. Realment és complicat i car mantenir una iniciativa com la nostra. Annika se sosté gràcies al fet que treballo en d’altres projectes.
Com veus actualment la indústria discogràfica? T’imagines en algun moment dedicat exclusivament al segell?
No crec formar part de la “indústria”, perquè em sento més en la seva perifèria. Mai m’ha agradat massa la indústria i no li veig símptomes de millora. No obstant això hi ha molta oferta i gent amb ganes de fer coses. Són propostes, com la de Annika, que es fan per amor a la música. Les veig més “artesania” que “indústria”.
Us semblen necessàries les fires discogràfiques com la que organitza el BIS?
Sí, ja que possibiliten un tracte directe amb altres amants de la música i amb altres segells.
Quins són els plans del segells per a un futur?
Tenim projectes gestant-se, tot i que encara és aviat per parlar-ne.
Visita la web d’Annika per comprar les seves referències:
http://annika.bigcartel.com/
Entrevista publicada a l’octubre de 2017.