Discos de Kirlian es la discogràfica que comanda el veterà de la escena indie Òscar Fernández. A més de tenir un catàleg pulit amb amor i dedicació (i que és l’enveja de qualsevol segell que cerqui el bon gust per sobre d’altres qüestions més mercantilistes), el segell d’Òscar està servint com a rampa de llançament per a molts grups que després acaben sent propostes molt ben considerades a l’escena independent i que fins i tot han acabat fitxant per segells més grans. Un segell a més que ha apostat pel BIS en gairebé totes les edicions, presentant les seves novetats a la nostra fira discogràfica. Un segell que no pot mancar mai en aquesta ronda d’entrevistes que estem fent.
Quan vas començar amb el segell i quines motivacions et movien? Quins erens els teus anhels en aquells moments?
L’idea de muntar una editorial / segell independent, inicialment de llibres, la portava al cap desde feia temps. Però Discos de Kirlian com a tal neix durant l’agost de 2011. I es materialitza amb la publicació de la primera referència a principis d’octubre d’aquell any.
I ara, es pot dir que aquells anhels s’han complert? Estàs content amb el resultat?
Totalment, més que amb els resultats, amb les apostes que fem i el catàleg que anem configurant… de la gent que es considera fanàtica del segell des de diferents punts del món i ho demostra escoltant i comprant totes les referències. De xifres millor no parlar-ne, no estem aquí per això. Saber que en algun lloc de Seattle, Nova Zelanda, Oslo, Hamburg, Tokyo… la gent escolta discos pensats desde una habitació de Barcelona emociona.
Tenieu alguna referència a l’hora de muntar el segell?
Admiració profunda ara i sempre per segell mítics i essencials com Sarah Records, Elefant, Matinée, Shelflife, Postcard, 53rd & 3rd, Subway Organization, Dischord…
Us centreu en un estil en concret? El segell té una línia definida?
Sempre ens agrada parlar de POP, amb lletres majúscules, però a partir d’aquí el camp es molt ampli: pop electrònic, pop acústic, janglepop…
Com descobreixes els grups que després fitxaràs pel segell?
Apareixen per diferents fronts, tant pot ser per escoltar alguna gravació en maqueta penjada a la xarxa, amics que et recomanen grups que podrien entrar al segell o grups que es posen en contacte amb nosaltres i ens ofereixen el seu treball.
Teniu algun suport físic favorit per editar els vostres discs? Penses que en algun moment el format digital pot arrivar a substituïr al format físic?
Ens agraden tots, el CD, el vinil, la cinta de cassette, fins i tot, en alguns casos, el format digital. Que el format digital por arrivar a substituïr al físic, es una condemna. Pels hàbits de consum i la comoditat, a poc a poc anirà baixant el formant físic, però desaparèixer completament no ho crec, espero poder continuar tocant i comprant discos nous.
Esteu afiliats a alguna associació profesional?
No, Discos de Kirlian continua sent com una afició, a vegades un joc, entrar en aquests terrenys crec que intoxicaria una mica la filosofia de la “discogràfica” (no sé si ens mereixem aquesta etiqueta). Crec que ara per ara no hi ha cap associació (l’ha desconeixem) que defengui de veritat els interessos de segells com els nostre.
Quin grau de professionalització creus que és necessàri en un segell? El vostre segell s’ha professionalitzat, ho ha intentat o busca professionalitzar-se en un futur?
Professionalizar-se comporta molt maldecaps que DK no vol assumir, es així de clar, més enllà d’on som no crec que hi avancem mai. Editar discos de tant en tant, sobretot de grups poc o gens coneguts. Aquest es l’èxit de Discos de Kirlian, haver treballar (en alguns casos amb cert èxit) per treure grups de la monotonia musical i cultural a la que estem sotmesos.
Penses que les institucions públiques donen prou suport a les discogràfiques? Com podrien ajudar a una discogràfica com la vostra?
No tinc una idea clara, crec que no donen gaire suport, però com et deia abans, valoro molt la llibertat i autosuficiència, no necessitem diners públics per tirar endavant els nostres projectes, necessitem mitjans públics, principalment privats, que facin més ressò de la nostra feina i la donin a conèixer al gran públic. Això si que ho necessitem.
Com veus actualment la indústria discogràfica? T’imagines en algun moment dedicat exclusivament al segell?
L’industria discogràfica que jo conec i tracto la veig lluitant per sostenir-se i no perdre gaire diners en els llançaments. Treballar i viure només del segell seria un suïcidi.
Quin és el paper d’un segell en la carrera d’un artista? Fins a quin punt per a un grup és necessàri tenir segell?
Continuo pensant que es fonamental. Aquesta es la frase que més vegades he repetit els cops que m’han entrevistat: Els grups al local fan cançons i les graven, mentrestant el segell està coordinant, promocionant i treballant dur des d’una oficina.
Et semblen interessants les fires discogràfiques com la que organitza el BIS?
Molt necessàries, son un punt de trobada on hi hauríem de ser-hi totes les discogràfiques. Algun dia ens hauriem de posar seriosament en fer accions conjuntes com aquesta del BIS, que crec que ens beneficia a tots els segell barcelonins.
Quins son els plans futurs a Discos de Kirlian?
Frenar una mica. En 6 anys hem publicat més de 50 discos i 4 llibres. Ara tocar reflexionar una mica, publicar menys discos per poder treballar-los més (cosa que no he fet del tot aquests anys). Tot i així, de moment, el que queda d’any continuarem molt actius
Teniu tota la info del segell a https://discosdekirlian.com
Publicat en data 7 de setembre de 2017