Entrevista: Medalla

Medalla

Varen neixer a Barcelona a l’any 2017. Medalla, cuartet on militen Eric Sueiro (veu, guitarra, sintetitzadors i cors), Marc López (bateria, cors, percussions), Joan Morera (guitarra, cors) i Josep Peris (baix, trompeta ), fan una amalgama de sons nascuts del heavy metall, el kraut, el punk, el pop, la psicodèlia o fins i tot la bossa. Aquest BIS gaudirem novament d’un dels seus incendiaris directes. Amb tres treballs a les seves esquenes, Medalla son ja uns clàssics de la escena barcelonina, i els tindrem novament al BIS. cosa que ens permetrà gaudir del seus temes, en concret d’un darrer àlbum, “Arista Rota”, que va estar escollit 5è Millor Àlbum Nacional de 2021 per a la revista Mondo Sonoro.

Imagineu que no sé res de vosaltes i m’heu d’explicar quina música feu

Medalla cantem a l’èpica i ho fem d’una manera contundent i directa. Distorsió melòdica medieval des de 2017.

Al BIS els segells sempre han estat protagonistes gràcies a la fira discogràfica on molts hi són presents. Fins a quin punt, en el moment actual, cal un segell per a un grup com el vostre?

Sí que és veritat que ha canviat tot molt en els últims anys i més a partir de la pandèmia. Nosaltres hem treballat amb diferents segells i creiem que la millor forma de treballar és trobant gent que s’involucri en el teu projecte i el vulgui fer créixer, sempre des d’una perspectiva artística i apassionada. No cal necessàriament que sigui un segell discogràfic, existeixen altres fórmules i és molt important tenir llibertat per poder escollir el que vols fer i el que no com a banda.

Per norma general, ets comprador de música, o prefereixes la comoditat de plataformes com Spotify, bandcamp, Soundcloud … per escoltar els teus grups favorits?

Tot té el seu moment. El digital és de puta mare perquè el tens sempre al teu abast. El vinil / CD / cassettes o merchandising són un acte d’amor i també de participació activa en que un projecte que t’agrada pugui continuar amb vida.

Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creus necessari que hi hagi un estatut del músic, amb el seu conveni col·lectiu?

Creiem que és molt necessari legislar, sobretot veient el panorama desolador després de la pandèmia. Els músics i músiques ens enfrontem cada cap de setmana a l’absència absoluta de seguretat i cada cop costa més assegurar una viabilitat econòmica i això acabarà perjudicant a la cultura a llarg termini. Un primer pas seria dotar d’un marge jurídic i social que pugui permetre que els i les artistes continuem fent la nostra feina.

En quin punt de professionalització us trobeu? Us veieu en algun moment vivint de la música?

En el mateix que quan vam començar amb el projecte fa 6 anys. Cada cop som més coneguts i portem ja 3 discos però no hem deixat les nostres feines i veiem difícil aconseguir-ho. No per ganes de treballar i passió, que li fiquem i moltes, sinó més aviat per com està el panorama artístic i cultural ara mateix.

Si la gent jove no té un duro per anar a concerts, quines idees se t’ocorren per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i a anar de concerts?

Abonaments culturals, concerts amb entrada reduïda per persones sense feina o estudiants, entrades anticipades més barates… Subvencionar la cultura d’una forma directa o indirecta però sense fer-la gratuïta, perquè no es gratis dur-la a terme.

El 12 de novembre toqueu al BIS, quina serà l’actualitat del grup?

Presentarem el nostre últim disc “Arista Rota” i repassarem cançons dels nostres 3 discos i singles. Serà una de les poques ocasions de veure’ns tocar algunes cançons ja que arriba 2023 i això només vol dir una cosa: un nou disc de Medalla. La última vegada al BIS va ser al 2019 i guardem un molt bon record!

En Español