El seu darrer “Emblema y Poder” va ser un disc en el qual s’endevinava la genealogia dels seus components però que anava cap a una altra banda. En les seves pròpies paraules, aspiraven a “ocupar un espai imaginari que es troba entre Judas Priest i El Columpio Asesino“. Lletres en castellà amb l’eix líric inundat d’èpica romàntica, devoció pel metall, el rock progressiu i els ritmes kraut, guitarres afilades i mirades als setanta a través d’influències contemporànies com els King Gizzard & The Lizard Wizard menys lo-fi o el vessant més pop de Thee Oh Sees. Ara preparen el seu nou llançament que veurà la llum abans de l’estiu (esperem que al BIS soni algun dels nous temes) i on d’alguna manera, recullen els vestigis de l’heavy metall i els porten i adapten al seu terreny, fent-ho de forma completament natural i sense que això signifiqui que no puguin provar altres textures
Escolta la seva música:
