Parade és l’àlies artístic que acull a Antonio Galvañ, un reconegut músic -i professor de música- de Yecla (Múrcia), cèlebre per la seva capacitat de generar cançons d’orfebreria pop en què habita un univers fins ara només imaginat, llegit o per ventura intuït en algun film de sèrie B. Artista del segell madrileny Jabalina des de desembre de 2008, no ha cessat de compondre en aquest temps les seves misterioses i alhora entranyables cançons, que des de finals del segle passat van donar vida als nostres somnis més ingènuament fantàstics. Ningú com ell ha estat capaç de crear una galàxia plena d’entranyables éssers de ciència-ficció amb una tara de fabricació gairebé idèntica a la de molts humans com nosaltres: la solitud genètica. Aquest prestigiós músic murcià ha obtingut un merescut prestigi per ser un dels més lúcids talents de l’escena independent espanyola, havent estat reclamat per artistes de la talla d’Ibon Errazkin i Teresa Iturrioz (Single), Carlos Berlanga o Fernando Márquez “el zurdo”, per aportar, als teclats, la seva brillantor personal en els respectius últims treballs discogràfics de tots ells. En l’actualitat, al 2016 veia la llum el seu flamant nou darrer àlbum titulat “Demasiado humano“, un disc, el vuitè passatger en la seva discografia, que és una volta al so primigeni de Parade. Ara torna a ser actualidad aquest 2018 per la edició de “1987”, el quart EP de la col·lecció Singularidades, que integren 4 cançons inèdites compostes per Antonio Galvañ fa més de 30 anys. El tindrem presentant aquestes i d’altres cançons al BIS.
Escolta la seva música: