La banda nascuda al Poblenou és una de les joies amagades de l’extensa escena de Barcelona. El seu so es mou entre guitarres cristal·lines, reverb i delays, teclats que tornen al futur des d’un passat pretèrit, bateries i baixos que marquen el camí , i una veu que ens porta al pop dels 80’s, amb una barreja d’influències com el postpunk, el krautrock, el garage, el shoegaze i el dream. Han publicat tres EP’s enregistrats pel Marco Morgione als Estudis Micromaltese, el darrer es diu “Electricidad” (2022, Magic Room Records i Edita la Servidumbre) i t’il·lumina la cara com una tempesta elèctrica. Pararrayos són la Nat González (baix), el Dani (a la guitarra i teclat), el Gonzalo (a la bateria) i la Laura Pararrayos (veu i guitarra).
Imagineu que no sé res de vosaltres i m’heu d’explicar quina música feu…
Sempre ens diuen que sonem als anys 80, fem el que fem! Reconeixem que és una gran influència, i no pas l’única… però és una pista.
Al BIS els segells sempre han estat protagonistes. Fins a quin punt, en el moment actual, creieu que és important un segell per a un grup com el vostre?
Un segell pot obrir portes a les quals potser no s’hi pot accedir sense segell, comptar amb algú que et recolza i t’edita els temes, és gran ajuda. Si el segell, a més, et mou (com passa en alguns casos), millor. Però autoeditar-te i autogestionar-te també és una opció que funciona, hi ha moltes eines, actualment, per fer-ho. Nosaltres fem una barreja, en aquest darrer EP col·laborem amb dos segells petits, Edita la Servitumbre i Magic Room Records, en el primer cas, ens edita en casset, i en el segon, en digital, i tota la resta, ho gestionem nosaltres.
Per norma general, sou compradores de música o preferiu la comoditat i immediatesa de les plataformes com Spotify, Bandcamp o Soundcloud per escoltar els vostres grups favorits?
Sempre que podem, comprem en format físic, i les plataformes les vam fer servir per descobrir bandes i artistes que no coneixíem.
Hi ha un debat creixent al voltant de la figura del músic. Creieu necessari que hi hagi un estatut del músic, amb un conveni col·lectiu?
Dedicar-se de forma professional a la música és molt complicat tal com està plantejat actualment, tot allò que sigui afavorir o facilitar la professionalització, pot ser positiu, sempre que siguin mesures realistes.
En quin punt de professionalització us trobeu? Us veieu en algun moment vivint de la música?
Som un grup amb diversos perfils a les seves files, perfil semi-professional i perfil per amor a l’art, però com a banda seria impossible viure. En el sentit més interessant i profund ja vivim de la música, per tot allò que ens comporta a nivell emocional i personal. La nostra forma de gestionar-nos és senzilla: el que traiem en bitlles, convocatòries i altres, ho reinvertim a la banda.
Si la gent jove no té diners per anar a un concert, quines idees se us acudeixen per fomentar que les noves generacions s’aficionin a la música i a anar de concerts?
Potser preus d’entrades més moderats, però també és cert que els grans festivals s’omplen amb entrades que estan pels núvols. Bons de concerts? Subscripcions a sales o circuits? Així, com a idea pelegrina… La innovació sovint sorgeix de l’adaptació d’idees que provenen d’altres sectors.
El 5 de novembre tocareu a la festa de presentació del BIS, a quin punt d’actualitat estarà el grup?
Agraïdes. Han estat dos anys molt productius per a la banda. Hem tocat en mogudes i sales que ens venia de gust moltíssim i hem tret els nostres tercer EP (“Electricidad”) amb el que hem arribat a més gent. No ens podem queixar!
En Español